L’OSTEOPATIA

Segons la Comissió de Medicina Integrativa de Sabadell


QUÈ ÉS L’OSTEOPATIA?

L’Osteopatia és un enfoc assistencial diferent, el qual, a partir d’un sistema de diagnòstic i tractament específic, posa especial atenció en l’estructura de l’individu i en els problemes mecànics que poden aparèixer en aquesta estructura.

Es basa en els Principis que va formular el seu precursor, el Dr. A. T. Still (1828- 1917), qui, a partir de l’observació dels seus pacients i de l’aplicació del seus profunds coneixements d’Anatomia i Biomecànica va postular que la salut i el correcte funcionament de l’individu depenen de l’integritat estructural global del cos. Still va dibuixar el cos humà com una Unitat funcional indivisible en què l’Estructura (sistema múscul-esquelètic, òrgans i vísceres) i la Funció de l’organisme estan íntimament relacionades i depenen l’una de l’altra.

EN QUÈ CONSISTEIX?

Es tracta d’una Teràpia únicament Manual. S’aplica un protocol d’exploració general per tal d’arribar a un diagnòstic osteopàtic i efectuar un tractament manual adequat, degut al fet què no sempre la causa i la zona que molesta coincideixen. Ajudem a re-equilibrar l’organisme centrant-nos en l’estructura, millorant d’aquesta manera el funcionament del cos. S’utilitzen per al tractament tècniques (musculo-esquelètiques, viscerals, cranio-sacrals,...) suaus i segures, adaptades a cada pacient i a les seves necessitats, tenint en compte l’edat, sexe, tipologia i el seu estat de salut.

A QUI ESTÀ INDICAT?

L’osteopatia abarca un marc terapéutic molt ample I cal col·locar-la dins d’un context de prevenció, de conservació i de millora de la salut. Pràcticament tothom pot beneficiar-se de l’osteopatia, des de nounats fins a gent gran. És l’osteòpata qui adapta les seves tècniques i abordatges a la situació i edat de la persona a la que tracta. Les diferentes indicacions de l’osteopatia són:

1. Molèsties funcionals de l’aparell locomotor:

 Afeccions de tot tipus a la columna vertebral: cervicàlgia, lumbàlgia, dorsàlgia, artrosi, tortícolis, fuetada cervical post-accident de tràfic, problemes discals (protrusions i/o hèrnies, problemes degeneratius, ciàtiques, irradiacions als braços).

 Qualsevol dolor dels lligaments o afecció muscular no neurològica: tendinitis, contractures, esguinços.

 Afeccions articulars perifèriques (braços, espatlles, canells, genolls, peus, malucs).

2. Molèsties funcionals en òrgans interns:

 Trastorns digestius: hèrnia hiatal, restrenyiment, flatulències, refluxes.  Trastorns uro-ginecològics: incontinència urinària, menstruacions irregulars i/o doloroses, amenorrea, dispaurènia (relacions sexuals doloroses), posicions inadequades (prolapses), certs casos d’infertilitat,

reequilibració del sistema corporal durant l’embaràs i després del part.  Cistitis de repetició, prostatitis.

3. Afeccions funcionals del cap:

 Trastorns funcionals de l’articulació mandibular: sub-luxacions, dolor articular, sorolls i crepitacions, bruxisme.

 Deformitats funcionals en el nen i nadó: plagiocefàlies Compresions cranials i/o facials per parts complicats (fórceps,

ventoses)  Certs problemes del sistema facial: otitis de repetició, sinusitis

4. Afeccions funcionals neurològiques:

 Trastorns de l’equilibri: vertigen  Neuràlgies o trastorns de la sensibilitat: neuràlgia d’Arnold, neuràlgia

del trigémin, formiguejos.

5. Afeccions funcionals infantils

 Trastorns posturals i/o deformitats: genu-varo, genu-valgo, escoliosi.  Trastorns del comportament: intranquil.litat, trastorns de la son.  Trastorns digestius: còlics en el nounat, restrenyiment, regurgitacions.  Problemes en l’oclusió.

6. Problemes derivats de la pràctica esportiva:

 Trastorns osteo-articulars de l’esportista: àlgies al pubis, tendinitis de repetició, inflamacions per sobreesforç (tendinitis,bursitis).

 Millora del gest esportiu i preparació a l’esforç físic.

COM ACTUA?

L’osteòpata veu al pacient como un tot en el què la ment, cos i esperit interactuen i es relacionen recíprocament, i en el qual els teixits del mateix, influencien y es veuen influenciats por la fisiologia interna i l’homeòstasi. Els osteòpates treballen amb tots els teixits i fluits corporals, tot i que sovint utilitzen el sistema múscul-esquelètico per tal d’arribar a teixits menys accessibles.

L’Osteopatia

FUNCIONAMENT DE LES VISITES

En la primera visita es preten recollir tota la informació necessària (història de vida (inclosa la història clínica) de la persona, exploració osteopàtica, testos clínics,...) per poder arribar a formular un primer diagnòstic osteopàtic a partir del qual iniciar el tractament. Habitualment es fa un seguiment mensual per donar temps als canvis que puguin aparèixer i poder observar la seva evolució. En cas que hi hagi algun empitjorament, no hi hagi milloria o bé aquesta duri poc, s’aconsella posar-se en contacte amb l’osteópata per tal de valorar l’avançament de la següent sessió.

TIPUS DE REACCIONS

Després de realitzar determinades tècniques pot haver-hi momentàniament (hores després o durant pocs dies) un lleu augment del dolor i de la simptomatologia associada a la lesió o disfunció corporal. També pot aparèixer cefalea i/o transtorns associats. Algunes persones també relaten un cansament generalitzat.