La Medicina Integrativa

LA MEDICINA INTEGRATIVA

Segons la Comissió de Medicina Integrativa de Sabadell

DEFINICIÓ

“La Medicina Integrativa és un nou concepte que recupera la visió global de la persona (cos, ment i esperit) en el seu context familiar, social, cultural i ecològic, i que reuneix les diferents teràpies, convencionals o no, utilitzant-les o combinantles

segons es consideri en cada cas, basats en l’experiència, l’eficàcia i la seguretat.”

La Medicina Integrativa manté una visió global de la persona, en la què totes les parts del cos es relacionen entre elles i amb la ment i l’esperit. L’ésser humà tendeix a viure en un equilibri biològic, mental, emocional, social i cultural, i la pèrdua d’aquest equilibri facilita la malaltia. La capacitat autoreguladora i autocurativa innata de la persona permet la seva adaptació a diferents

situacions i canvis viscuts al llarg de la seva vida.

Considerem que cada persona només pot tenir una malaltia, que és la pèrdua d’aquest equilibri, i en tot cas, aquesta es pot expressar en diferents teixits i òrgans, a través d’uns signes i símptomes concrets. Així, la finalitat és el tractament de la persona, acompanyar-la i ajudar-la en la recerca de la seva salut.

La persona és responsable i gestora de la seva pròpia salut i ha de comprendre que les seves actituds, hàbits, pensaments i emocions influencien en la seva salut.

Cada teràpia té unes eines i unes vies d’actuació que la caracteritza, i creiem que ha de treballar-se en un context d’estimulació i facilitació de la capacitat autocurativa de la persona més que en la supressió dels símptomes de la seva malaltia, ja que aquests són només l’expressió del seu desequilibri.

OBJECTIUS

La integració de les diferents teràpies en el sistema de salut enriqueix i completa el propi sistema i permet a les persones escollir lliurement la teràpia que desitgin o bé orientades per un/a professional, segons les seves necessitats o preferències.

És important que en la decisió terapèutica estigui present el model més científic de la medicina, sempre que tracti la persona més que la malaltia o el diagnòstic.

Recordem que el diagnòstic mèdic només pot ser realitzat per un/a metge/essa (o un/a odontòleg/a en el seu cas) i que el tractament farmacològic només pot ser indicat, modificat o retirat pels mateixos professionals.

El/la professional sanitari/a ha de mantenir aquesta visió global de la persona i tenir un coneixement de diferents teràpies, a més de la pròpia en la que s’ha especialitzat, per poder aconsellar millor al / a la pacient segons les seves indicacions, la seva eficàcia, la seva menor iatrogènia i el seu menor cost ecològic i econòmic.